LES BENAURANCES
EXAMEN DE CONSCIÈNCIA
Text de fra Lluís Solà
Poblet, Quaresma 2008
«En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles. Llavors, prenent la paraula, començà a instruir-los dient:Feliços els pobres en l’Esperit: d’ells és el Regne del cel!
Feliços els qui ploren: Déu els consolarà!
Feliços els humils: ells posseiran la terra!
Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: Déu els saciarà!
Feliços els compassius: Déu se’n compadirà!
Feliços els nets de cor: ells veuran Déu!
Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus!
Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el Regne del cel!»
(Mt 5, 1-10)
Ambientació
Llegeix el text atentament, vàries vegades, amb estimació, repetint suaument, en veu baixa si vols, cadascuna de les benaurances. Fins i tot, seguint el consell de sant Ignasi, pots situar-te amb la imaginació en el lloc i el moment en què foren pronunciades per Jesús.
1r pas Feliços els pobres
¿Què vol dir per a mi ser pobre segons l’Evangeli? ¿Estic aferrat a les meves
moltes o poques possessions? ¿Em sento infeliç quan algú o les circumstàncies
diverses de la vida em desposseeixen dels meus privilegis, de les meves prerrogatives? ¿Poso la meva confiança en Déu? ¿En depenc realment? ¿O més
aviat em refio de les meves seguretats? ¿Com visc la solidaritat amb els pobres?
¿Em sento responsable de les injustícies i desigualtats? ¿Visc amb sobrietat en
relació a les coses?
Pregària. Salm 34 (33): El Senyor escolta el pobre que l’invoca.
2n pas Feliços els qui ploren
¿Com integro el sofriment en la meva vida? ¿Com un mal inevitable? ¿Com un
camí d’accés al més íntim de mi mateix i, per tant, també com un camí d’accés a
la realitat de Déu? ¿A la llum del sofriment present en la meva vida, quin és el
meu concepte de felicitat? ¿Sóc feliç segons les benaurances?